El seu origen se situa en un petit monestir benedictí cap al 986, si be no està documentat. En tot cas, fou destruït al 1694 a la guerra del Francès. Al 1759 es va reconstruir en estil barroc.
Al 1860, amb la desamortització de Mendizabal, Sant Pere del Bosc va ser subhastat. Va ser adquirida per l’indià Nicolau Font Maig, comte de Jaruco (Cuba), i va ser representat pel seu cosí i alcalde de Lloret, Agustí Font Suris. En tornar a Catalunya, Nicolau Font encarregà a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch la restauració i reforma de l’edifici. Aquest comptà amb la col·laboració d’Enric Monserdà i Vidal qui va pintar l’església i amb Eusebi Arnau i Mascort qui és va fer càrrec de les escultures.
Puig també va construir amb la col·laboració un oratori a la Mare de Deu de Gracia i una creu de terme en el camí d’accés al monestir des de Lloret de Mar.
Informació extreta de la Viquipèdia