Fotos de Catalunya
Fotos antigues i comparatives de Catalunya
L’església parroquial de l’Assumpció es va alçar per l’empenta dels veïns i de les autoritats, a causa del ruïnós estat de l’anterior, que estava situada a la mateixa plaça. En iniciar-se la construcció a partir de l’any 1773, el 1776 és atorgada l’escriptura de construcció en favor dels arquitectes tortosins F. Melet i A. Moreno;...
La cruïlla dels carrers Sant Isidre, Corsini, Sant Josep i la carretera de la Ràpita conformaven el sector conegut com els Quatre Cantons. El carrer Corsini o Cara-sol, abans anomenat carrer dels Alfacs, era la via d’accés directe al centre d’Amposta des de la carretera de la Ribera. En aquest carrer es concentraven diversos menestrals,...
El canal de la Dreta de l’Ebre, que arribava a Amposta pràcticament paral·lel al riu, es desviava cap a l’interior de la població, després de la Descàrrega i de la presa d’aigües per moure la turbina del molí arrosser de Cercos. La majoria de les cases del poble que donaven directament al canal tenien corrioles...
Una de les obres, realitzades també en els anys 50, va ser el de la nova caserna de la Guàrdia Civil, construïda per l’ajuntament a la partida de les Quintanes, tocant a la carretera de Santa Bàrbara. Després d’haver ocupat durant els anys anteriors les cases de Queralt i el xalet Carvallo, el Consistori va...
La carretera de Sant Jaume, també coneguda per la carretera de la Ribera, era una de les vies d’entrada i sortida a la població, al llarg de la qual es va anar formant el barri del Raval. Per aquest carrer pujaven els carros des del Delta, d’on venien dels camps carregats amb sacs d’arròs per...
El carrer Major i altres circumdants (Sant Roc, Corsini, Quatre Cantons, Sant Joan, etc.) van constituir el centre comercial del poble fins al primer terç del segle XX. A la plaça i al començament del carrer Major es trobaven les botigues d’Escrivà, la botiga de queviures de Josefa la Melsa, els llaunersSolé, la de Poquessalses...
El carrer Major, juntament amb la plaça Major i els carrers propers, constituien l’eix vital del poble, on es trobaven la majoria de comerços i serveis de la població, i on les cases, que arribaven a tenir fins a 3 pisos, acollien bona part del conjunt d’habitants de la ciutat. La Panaderia Catalana, l’estanc Pinana,...
L’avinguda Alcalde Palau, més coneguda com a carrer del Pont, constituïa una de les vies d’accés i eixos principals d’Amposta, pel fet que el carrer connectava directament amb el Pont Penjant i formava part de l’antiga carretera Barcelona-València, enllaçant amb la carretera de Santa Bàrbara i amb la de Tortosa per Vinallop. A mitjan dels...
Tal i com s’indica en un extrem de la façana, l’any 1950 cvan començar les obres del nou edifici de l’ajuntament d’Amposta, sent alcalde de la ciutat José Porres Navarro. Ubicat en el mateix lloc que l’anterior, tot ampliant la planta d’aquest amb d’altres solars veïns (on abans hi havia la botiga de queviures de...
Una de les zones més conegudes de la població ha estat sempre el partidor, on es troben el canal de la Dreta i el canal Marítim. El canal de la Dreta de l’Ebre, que neix a l’Assut de Xerta, va ser construït a mitjan del segle passat (1857-1860) dins dels projectes de navegació de la...
El cooperativisme agrícola va començar a primers de segle a Amposta amb la fundació del Sindicato Católico i la de la Cambra Arrossera. L’any 1933 es va fundar la Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España, que aglutinava tots els pagesos de l?estat que conreaven arròs, dins la qual es va integrar el Sindicato Arrocero,...
L’any 1939 comencen a Amposta les tasques de reconstrucció del Pont Penjant, prioritàries pel fet que s’havien de restablir les comunicaciones a les vies principals de l’Estat, entre elles a carretera Barcelona-València. Les obres es van centrar en la reconstrucció del tram penjant del pont, enfonsat pel bombardeig del 1938. Van ser reparats els cables,...
Superfície: 138,30 km² Població (2009): 21.240 hab. Coordenades: 40° 42′ 38″ N, 0° 34′ 51″ E Comarca: Montsià Informació extreta de la Viquipèdia.
Dos avions Junkers de les tropes nacionals van bombardejar el Pont Penjant, punt clau per a tallar les comunicacions en el tram inferior de la zona de l’Ebre, i important enllaç de comunicació per terra entre Barcelona i València. El bombardeig definitiu es va fer concretament el 10 de març de 1938 després de qual...
Aquest carrer, que enllaça directament la plaça i el carrer Major amb la vora del riu, va esdevenir durant molt anys un dels més important. A primers de segle ja tenia voreres per als vianants encara que, com la majoria dels carrers, estava sense pavimentar. Per aquest carrer anaven i venien de l’embarcador de la...
